Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vins. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vins. Mostrar tots els missatges

dijous, 24 de març del 2011

Cobert DO Alella, del Xeflis.


Del 25 de Març al 10 d'Abril, aquest és el cobert tancat, que oferim durant les Jornades Gastronòmiques del Vi DO Alella.



El cobert consta de tres plats:



Primer plat


Cloïsses amb Crema del Marqués d'Alella


Segon plat


Pollastre amb Escamarlans i Marfil criança


Postres


Maduixots del Maresme amb cava Parxet Cuvée Dessert


Begudes


Masnoví rosat

de Marqués d'Alella

Aigua i cafè inclòs.


Preu (IVA inclòs): 30€

dimecres, 23 de març del 2011

VI Jornades Gastronòmiques del Vi DO Alella a Cabrils

Del 25 de març al 10 d'abril




Quatre restaurants de Cabrils, participen a les VI JORNADES GASTRONÒMIQUES DEL VI DE LA DO ALELLA.


Durant aquests dies els restaurants, Ca l'Estrany, Sal i Pebre, Spla i Xeflis, oferiran un cobert tancat, compost de plats elaborats amb vins i caves de la DO Alella i marinats amb vins de la mateixa DO. Els preus dels coberts, van entre els 30€ i els 39,40€.

dijous, 23 de desembre del 2010

TESTUAN 2010, el vi de Cabrils.



Primer vi d'un nou projecte que recupera vinyes a Cabrils, al Maresme.


El Testuan 2010 és un nou vi de la DO Alella, nascut d'un projecte col·lectiu d'amics de Cabrils que volien recuperar l'activitat vitivinícola en aquest municipi del Maresme. Es tracta d'un vi blanc 100% Pansa Blanca, provinent d'una finca amb vinyes plantades fa quatre anys. D'aquest primer test se n'han fet 300 ampolles, a partir de la collita que es va veremar el 18 de setembre. El procés tècnic per a obtenir el vi i embotellar-lo s'ha hagut de fer en instal·lacions cedides per un altre celler de la comarca, esperant que en un futur el projecte tingui un espai propi. Els seus creadors l'han definit com un "vi fresc, (...), una combinació única d'aromes de pera i poma mostrant el punt just entre caràcter i tipicitat".

Per Quim Colomer, un dels impulsors del projecte i actual alcalde de Cabrils, el Testuan és fruit de la il·lusió de persones que "teniem algun vincle o record familiar amb el fet de fer vi, i que entenem el projecte com una activitat que ens implica personalment ". Recuperar la vinya també suposa "valorar un element del nostre paisatge que havia anat desapareixent, i que té molta significació en un poble amb tanta activitat gastronòmica". Així, la primera intenció dels impulsors del Testuan és presentar als restauradors de Cabrils el nou vi, mentre que s'espera augmentar la superfície de vinya en properes anyades: a la finca adjacent hi ha vinyes més velles, tot i que el seu ús s'hauria encara de negociar.

El grup de persones que sota la societat Sapiens the game SCP, s'han agrupat per fer possible aquest Testuan 2010, són Lionel Martin, Andreu Sala, Pierlo Sinigaglia, Miquel Riera, Julien Schmitt, Kike Foncillas i Quim Colomer.

dissabte, 26 de juny del 2010

Els vins submarins d’Espelt Viticultors

El celler de l’Empordà ha fet un experiment per saber com maduren els vins en aigües marines

Vins submarins 3

Vins submarins 1


Espelt Viticultors va mantenir 300 ampolles de vi durant 475 dies en una gàbia a 17,5 m de profunditat dins el mar. Es tracta de la primera fase d’un experiment pioner: conèixer el comportament de diversos vins i caves sota les aigües marines, amb taps de suro de diferents qualitats, sintètics i de rosca.

A principi del mes de juny, el celler empordanès va congregar més de mig centenar de convidats enòlegs, sommeliers, cuiners, restauradors que es van embarcar per rescatar les ampolles i, un cop en terra ferma, classificar-les, destapar-les i tastar-les, així com comparar-les amb ampolles de les mateixes anyades guardades al celler.

Segons l’enòloga Anna Espelt, “les impressions són bones”, i alguns vins, com els pensats per a criança, “han suportat bé l’evolució sota el mar, amb una criança molt suau”. Ara comença la segona fase del projecte, en la qual els experts continuaran estudiant el comportament dels vins al fons del mar.

Espelt Viticultors.
Mas Espelt. Vilajuïga. Tel. 972 53 17 27


Publicat a Cuina.cat

dilluns, 9 de novembre del 2009

V Jornades gastronòmiques del raïm i vi DO Alella


Aquests son els coberts que hem preparat per aquestes jornades i que trobareu a les nostres cartes dels restaurants:



Restaurant AXOL
c/ Arboç, 6
Tel. 93 753 86 45


Aperitiu:

Iiogurt de raïm chardonany amb parmesà i alfàbrega
Primer:

Salmó amb escabetx tebi de taronja i salsa de pansa blanca
Segon:

Espatlla de xai confitada amb patates a la frigola i perles de merlot


Postres:

Raïm pansa blanca i garnatxa en la seva màxima expressió
Aigua, vi DO Alella una copa de
Pervus Chardonnay i una copa
d’Ivora negre inclosos
Preu (IVA Inclòs): 30 €
Xef: Albert Ortiz




Restaurant Ca l’Estrany
Camí Coll de Port, 19
Tel. 93 750 70 66


Aperitius de la casa
Primer:

Tàrtar de tonyina vermella d’Arenys marinat amb oli de sèsam i gelea de vi blanc d’Alella
Segon:

Calamar d’Arenys farcit amb les potes i carn picada amb reducció de vi negre d’Alella
Postres:

a escollir
Aigua, vi DO Alella Roura inclòs
Preu (IVA Inclòs): 39,90 €
Dies de tancament: dilluns tot el dia i diumenge nit



SPLA
c/ Emília Carles, 18
Tel. 93 753 19 06
Copa de benvinguda:

Copa cava Parxet Brut Nature
Primer:

Garoines farcides de crema de garoines i gambes al cava Parxet
Segon:

Entrecot de be desossat amb terrossos de fruita confitada
Postres:

Sopa de xocolata
Aigua, vi DO Alella Cava Parxet
o Merlot Rosat Roura
DO Alella inclosos
Preu (IVA Inclòs): 47,50 €
Xef: Josep Mª Pla
Dia de tancament: Dimarts
El menú s’ofereix per dinar i per sopar


Tempo de l’Hort
R. Martinez Valls, 8
Tel. 93 750 86 71
Mínim 2 persones
Aperitiu:

Olives i arbequina
Pica-pica:

Musclos marinera,
Calamars a la romana, amanida
temporada
Segon:

Paella de marisc
Postre: delícies de castanya
gelada
Aigua, vi DO Alella Marquès
d’Alella inclosos
Preu (IVA Inclòs): 35 €
Xef: Sergi Vilar
El menú s’ofereix per dinar i per sopar


Restaurant Xeflis
Ctra. de Vilassar de Dalt, 15
Tel. 93 750 81 95


Primer:

Amanida Sílvia


Segon:

Vedella amb rovellons


Postres:

Crepe de crema

Aigua, vi DO Alella Marfil Alella
(blanc/negre) i cafè inclosos


Preu (IVA Inclòs): 35 €
Xef: Josep i Maria Abril
Dia de tancament: dimarts





i també!

El Museu Arxiu organitzarà una
exposició, a la Biblioteca, del 7
al 28 de novembre, amb el títol
“Les vinyes de Cabrils. 1900-1950”

Horari exposició: feiners,
de 16.00 a 20.30 h / dijous i
dissabtes, de 10.00 a 13.00 h

dijous, 5 de novembre del 2009

Sobre el vi d'Alella



Sóc d’arrels pageses, i a Can Fabes teníem vinya pròpia com tantes masies en aquest país, concreta ment al paratge dels Maribaus. Fa més de cent anys, camí de Barcelona a Girona, paraven les tartanes a fer el trago a Can Fabes, però sense menjar. Tot això, és clar, es va acabar amb l’arribada de la fil·loxera a casa nostra. De nen recordo haver anat a aixafar raïm en alguna
portadora de les que duien a premsar a Ca l’Abril, el celler que encara avui tenim al costat de Can Fabes. En aquella època, el vi que li agradava al meu pare per als dies de cada dia era el de Sant Iscle, que tenia molt de cos. Però el dia que fèiem algun plat de gran volada com la sarsuela,
que era una de les especialitats de la meva mare, a casa s’obrien algunes ampolles de Marfil Alella. Amb els anys, va aparèixer el Marquès d’Alella, al mateix temps que la qualitat dels processos de vinificació repercutia en la millora de la qualitat dels vins. Un bon amic restaurador em va donar a conèixer els caves Signat. Això em referma en la meva convicció que no cal anar gaire lluny de casa per trobar excel·lents productes.


Avui, allí on hi havia hagut les vinyes de Can Fabes als Maribaus, hi ha uns pins ufanosos que tenen justament la meva edat, el meu primer regal d’aniversari. Llàstima que ja no s’hi facin els pinetells i rovellons d’altre temps; potser hauria estat millor que, en comptes de plantar-hi pins, mon pare hi hagués plantat vinyes, perquè amb més de mig segle al darrere, segur que farien un vinet més que potable. Sempre he dit que, de vins, no hi entenc gaire, però els qui em coneixen saben que m’agrada beure bé, acompanyant el menjar, això sí, perquè hi ha poques coses que em
fascinin tant com l’harmonia que pot arribar a existir entre el menjar i el beure.
Diuen de les vinyes d’Alella que ja eren citades per Plini i Marcial a l’època romana. La història és la història, però hem de reconèixer que Alella torna a estar d’actualitat, perquè ara que es vol potenciar l’agricultura urbana, en aquesta petita DO, la d’extensió més reduïda de la Península, les vinyes urbanes d’Alella en són un exemple paradigma tic. Aquestes vinyes verdes vora el mar són majoritària ment de pansa blanca, i prosperen gràcies al sòl de sauló, molt permeable i que reté la irradiació solar, circumstàncies que en faciliten la maduració.
Els vins d’Alella són frescos, aromàtics, lleugers; en una paraula, alegres. Alella és un petit microcosmos del vi de Catalunya, on varietats foranies conviuen amb varietats locals en perfecta harmonia.
Aquesta convivència no sempre és fàcil en un món globalitzat, on em pregunto què cal fer perquè els nostres vins tinguin la promoció que es mereixen.


El primer, crec, és ser exigents amb la qualitat, començant per la manera de cuidar el cep i el raïm, sense obsessionar-nos amb la productivitat. Després, cal destinar esforços i diners a l’estudi de l’enologia. En tercer lloc, ens hem d’inocular una gran dosi d’auto estima per oferir als nostres convidats allò que ens és propi i que és fruit de la vinya i del treball dels homes. I per acabar, tinguem present que les empreses de màrqueting no fan vi, sinó que el bon vi el fan els qui pensen en els altres.
Santi Santamaría
Cuiner de El Racó de Can Fabes
(Sant Celoni)

divendres, 26 de setembre del 2008

SERRALADA DE MARINA PANSA BLANCA 2007

SERRALADA DE MARINA PANSA BLANCA 2007

Tipus de vi: Blanc jove
Varietats: Pansa blanca (100%)
Fermentació: De 15 a 20 dies, a 15ºC, en dipòsits d’acer inoxidable
Maceració: Maceració pel•licular de 3-4 hores a 13ºC
Alcohol: 12%
Preu aprox: 12€

Vinyes

Edat: 30-40 anys
Localització: Santa Maria de Martorelles, Martorelles i Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental)
Presentació: Ampolla de 75 cl, 6 ampolles per caixa

Recomanacions de servei

Temperatura: 9-10ºC
Maridatge: Aperitius, arrossos, marisc i peix.

Tast

Ull:
Color pàl•lid amb reflexos verdosos, brillant.
Nas: Aroma afruitat (pinya, poma verda i plàtan) amb lleugers tocs florals.
Boca: Matisos afruitats (pinya, abrecoc), suau, llarg i persistent,
amb una acidesa equilibrada que el fa molt agradable al paladar.

CELLER ALTRABANDA (MARTORELLES)

Com el mateix nom del celler ja anuncia, a l’altra banda de la Serralada Litoral hi ha aquesta petita empresa familiar portada pel matrimoni del Joan Plans i la Roser Celdran que es dedica
des de no fa gaires anys a embotellar el vi que elaboren.
Només tenen 3 ha de vinyes de pansa blanca i 93 ceps escassos de la varietat sumoll repartides entre els termes municipals de Martorelles, Santa Maria de Martorelles i Sant Fost de Campsentelles, que en total els proporcionen uns 10.000 kg de raïm cada any. Amb això, elaboren artesanalment uns vins diferents, originals, amb personalitat i dirigits a minories sota la
marca Serralada de Marina.

Altres vins d’aquest celler

-El Pas de les Bruixes blanc criança
-Serralada de Marina Santa Maria blanc criança
-93 Ceps negre criança
-Castell Ruf Vi de Taronja
-Iaia Rosa dolç
+info: Vinifera CTV, SL
Oficina comercial:
c/ Indústria, 298
08026 Barcelona
Tel./Fax 933 478 947

dimecres, 30 d’abril del 2008

Menu degustació amb maridatge de vins i caves




Divenders 9 de Maig a les 21h.

Engeguem la Primavera 2008 amb una nova proposta que uneix la gastronomia i el món del vi.
La cata estarà guiada per en Xavier Matallana, enòleg de les Caves SIGNAT.
En Xavi ens proposa dos Caves i tres vins negres de les D.O. Ribera del Duero i Castilla León. Nosaltres hem triat 5 plats que entenem combinen per harmonia o contrast amb els vins proposats i donarem les explicacions pertinents.

El sopar esta obert a neòfits i entesos en la matèria, durant la vetllada es genera una xarrada on els assistents diuen la seva.
Os adjuntem el Menú que hem dissenyat per a la ocasió.

SOPAR DE MARIDATGE
DIVENDRES, 9 DE MAIG DE 2008

APERITIU
Canapè de Salmó marinat a l'anet
amb vinagreta d’ametlles
Cava Signat Brut Nature
(D.O. Cava)

ENTRANT
Rissotto de Ceps
amb crosta de parmesà

El Vínculo Crianza 2005
(D.O. La Mancha)

PRIMER
Turnedó d’ibèric i poma granny
als fruits vermells
Condado de Haza Crianza 2005
(D.O. Ribera del Duero)

SEGON
Tataki de tonyina Dehesa
amb xalotes confitades i ruca
La Granja 2002
(Vino de la Tierra de Castilla y León)

POSTRE
Piràmide de xocolata i taronja
amb encenalls de cítrics caramel·litzats.
Signat Brut Reserva 5 Estrelles
(D.O. Cava)

Cafès
Preu per persona
40 € iva inclòs
+info:
Sergio González Molner
Departament Comercial
L'Hort Cabrils
93 750 86 71

dimecres, 16 d’abril del 2008

FERRE I CATASUS - CAMERLOT Criança


Varietats : Cabernet Sauvignon, Merlot

DEGUSTACIÓ

És el rei de les copes per la seva olor, sabor, estructura i pel seu concepte. De color robí fosc, predominen, sobretot en el seu tast, les fruites seques, el coco i les espècies, que ens fa patent el seu pas en bóta de roure francès i americà. A boca és rodó, elegant i amb un final molt prolongat.

FITXA TÈCNICA
PH................................ 3,56
GRAU ALCOHÒLIC...... 12,5
ACIDESA TOTAL......... 3,4
ACIDESA VOLÀTIL...... 0,55


FITXA GASTRONÒMICA

Servir a 15-16º C. És ideal per acompanyar embotits, paelles, plats de cacera i qualsevol tipus de formatge, en especial els curats.

Preu aprox: 6 a 8€
+ info: Castelldelmirall

dijous, 6 de març del 2008

Dos vins del Priorat entre els 6 millors del món


La gastronomia catalana segueix imparable, com sempre. No un, no! Sinó dos són els vins del Priorat figuren entre els sis millors del món, segons la llista que publica el crític de la revista ‘Wine Advocate’, considerat el guru de l'enologia, Robert Parker. Amb la màxima puntuació de 100 punts, Parker hi situa el Clos Erasmus 2005, elaborat a Gratallops dins la Denominació d'Origen Qualificada Priorat, i l'Espectacle 2004, de la Denominació d'Origen Montsant. Però encara hi ha més, dels 22 productes que hi ha al capdamunt de la classificació, hi ha fins a 7 vins catalans que pertanyen a les denominacions Priorat i Montsant.
Robert Parker és considerat per a molts experts un guru de l'enologia. Parker ha tornat a destacar la ‘qualitat excepcional’ d'alguns dels vins catalans en la seva llista de ‘vins excel•lents del món’ que publica anualment. El crític de vins de la revista ‘Wine Advocate’ ha col•locat dos vins catalans, un de la Denominació d'Origen Qualificada (DOC) Priorat i un altre de la Denominació d'Origen (DO) Montsant, entre els sis millors del món. Es tracta del vi Clos Erasmus, elaborat en un celler a Gratallops per l'americana Daphne Glorian i de l'Espectacle 2004.Entre els 22 primers vins de la llista, és a dir, per sobre d'una valoració de 98 punts, hi ha set vins catalans, cinc que pertanyen a la DOC Priorat i dos a la Montsant.

dijous, 13 de desembre del 2007

Espelt ViDiví negre



ViDiví 2004


Vermell intens: en nas hi trobem notes lleugeres de torrats procedents de botes de roure francès i americ`, barrejats amb notes de fruits vermells madurs i d'espècies. L'entrada en boca és voluminosa, d'estructura persistent i lleugerament tànnica, que s'acabarà de suavitzar amb l'envelliment a l'ampolla. Evolucionarà favorablement en els propers 4 anys.

Collita: 2004
Quanatitat d'ampolles: 20.000
Varietats: Garnatxa-Merlot
Preu recomenat: de 6 a 8 €
D.O: Empordà
Nota de Cabrils Gastronòmic: 8
+ info: espeltviticultors

dimecres, 12 de desembre del 2007

Introducció al tast tercera part


Anàlisi olfactiu:

L’aroma d’un vi és el conjunt de molècules aromàtiques que es volatilitzen i són desxifrades pel bulb olfactiu del tastador. La major o menor evaporació dependrà de la temperatura del vi i de la superfície de vi que estigui en contacte amb l’aire.


Com es realitza:

Les aromes es poden percebre per dos camins diferents:




- Via nasal directa.

Consisteix en olorar directament el vi que es troba a la copa.

Per detectar la diversitat d’aromes que pot contenir un vi es segueixen tres passos bàsics:

1. Olorar el vi de la copa en repòs.

2. Agitar la copa i a continuació olorar-la. Amb l’agitació augmentem l’evaporació de les aromes, i per tant, la intensitat aromàtica.

3. Quan la copa estigui buida també és interessant olorar-la. A la copa quedarà una fina pel·lícula de vi que en contacte amb l’aire patirà una forta evaporació d’aromes.


- Via retronasal.

És una via de percepció aromàtica que apareix només quan el vi es troba a la boca. Quan s’efectua l’acte d’empassar el vi, a la boca es produeix una situació de sobrepressió provocant una expulsió de l’aire per la via retronasal. Per entendre aquest procés només cal empassar tapant-se el nas. El resultat és una sensació una mica desagradable degut a que provoquem que la pressió de l’aire hagi d’escapar per la Trompa d’Eustaqui.

A més a més, quan el vi es troba a la boca s’escalfa i en el moment en el qual s’efectua un suau barboteig aspirant aire a través del vi. S’arrosseguen noves aromes degut a una major evaporació, tant per l’efecte d’una temperatura més elevada com per un major contacte amb l’aire.

Informació que ens aporta: Quantes aromes es perceben? En funció de la seva naturalesa podrem determinar el seu origen. Quan coneixem l’origen, s’estarà rebent informació sobre el sistema utilitzat en l’elaboració del vi en qüestió.
Glossari:
Caoba - És el color que agafa un reserva en fases avançades d’envelliment.
Capa - Terme que fa referència al color dels vins, més concretament a la intensitat del color.
Caramel·litzat - El típic gust de caramel torrat d’alguns vins de gran cos.Carnós - Sabor d’aquells vins densos i de gran cos.
Cedre - Aroma que recorda aquesta fusta, en moltes ocasions disfrassada amb un suau perfum.
Celler - Les instal·lacions on té lloc alguna o totes les fases d’elaboració de vins, com l’obtenció, envelliment, embotellat, emmagatzematge, etc. També es denominen així les empreses que es dediquen a dites activitats.
Cementiri - És la part del celler on s’emmagatzemen els vins d’envelliment que pertanyen a collites molt antigues. Normalment es troba sota terra i l’espai reservat és més aviat petit.
Cep americà - Varietat de cep salvatge el peu del qual s’utilitza per l’empelt del cep europeu, de manera que aquest resisteixi l’atac de la fil·loxera.
Cicle vegetatiu - Es defineix així al cicle d’evolució i desenvolupament de la vinya en el període d’un any de cultiu.
Cirera - Fruita amb la qual es compara el color d’un vi per les seves similituds.
Claret - Tradicionalment, aquest terme servia per definir als vins negres amb poc color, però actualment s’utilitza com a denominació dels vins rosats de color molt pàlid.
Cobert - Color molt fosc que caracteritza a alguns vins i que és fàcilment distingible ja que quasi bé no permet el pas de la llum.
Collita - Es refereix tant a l’anyada d’un vi com a la verema del raïm d’aquest any.
Colliter - La persona que es dedica a l’obtenció del seu propi vi a partir de la seva collita. En la majoria de les ocasions l’elaboració es porta a terme mitjançant tècniques tradicionals.
Complex - Són els vins que poseeixen una àmplia gamma de sabors molt diversa.
Consell Regulador - Organisme encarregat de regular i normalitzar l’actuació dels agents adscrits a una denominació d’origen, així com responsable del cumpliment efectiu de les mateixes.
Criança oxidativa - Sabor a roure adquirit per processos d’envelliment prematur per oxidació com a consequència de l’oxigen que penetra a les bótes o simplement durant el trasbals del vi d’un dipòsit a un altre.

dimecres, 28 de novembre del 2007

Introducció al tast segona part




En un anàlisi sensorial el tast d’un vi és; posar la vista, el gust i l’olfacte al servei d’un vi.



Anàlisi visual.


Forma de realització: S’agafa la copa pel peu i s’inclina cap endavant, i en aquesta posició s’observa atentament el vi per estudiar les seves característiques. Es mira a través del vi i preferiblement sobre un fons blanc per evitar alteracions en la percepció del color.






Informació que aporta: El color proporciona informació sobre el cos, l’edat i l’estat del vi.Quan s’observi el color del vi, a part d’identificar-lo, cal buscar en ell:

- La intensitat. Ens aporta informació sobre el cos del vi. Quan més intens sigui el color d’un vi més cos tindrà. En els vins blancs el color és més pàl·lid o més intens. En els negres la dificultat és major i es mesura per la seva major o menor transparència.

- El matis o tonalitat. Ens informa sobre el grau d’evolució del vi. El matís està influenciat per l’edat del vi, però també ho pot estar per la varietat, el sistema d’elaboració i la conservació.



Color del vi segons el grau d’evolució (de joves a vells):


Vins Blancs:

Incolor, Groc pàlid, Groc verdós, Groc llimona, Groc palla, Groc daurat, Or pàlid, Or verd, Daurat, Ambre, Terrós i Marró

Vins Rosats:

Gris, Rosat, Claret, Rosa franc, Rosa cirera, Rosa gerd, Rosa groc, Rosa ataronjat, Rosa albercoc, Pell de ceba, Ataronjat i Salmó.

Vins Negres:

Vermell franc, Vermell violeta, Vermell grosella, Vermell sang, Vermell ataronjat, Vermell groguenc, Vermell marró, Robí Granat, Roig, Ocre i Cafè.

En l’aspecte visual també haurem de tenir en compte:


La limpidesa. Consisteix en observar si el vi té o no partícules en suspensió. Quan parlem de limpidesa s’ha de diferenciar entre la turbidesa deguda a una mala elaboració del vi i que es considerarà un defecte del vi i els pòsits que poden sedimentar de forma natural al llarg del seu envelliment.

Aquests són alguns dels termes utilitzats per expressar aquesta característica del vi: Brillant, Transparent, Lletós, Nebulós, Brut, Velat, Límpid, Fangós, Sospitós, Opalescent, Apagat, Net, Trencat, Mat, Opac, Tèrbol.

- La fluïdesa. Fa referència a la viscositat que s’observa en agitar el vi a la copa, i que apareix en forma de “llàgrimes o cames en el vi” que descendeixen per les parets de la copa. Quan més gruixudes i lentes descendeixin, menys fluït estarà el vi. A major concentració d’alcohol, glicerol o sucres, major viscositat.

- Presència de gas carbònic. Durant la fermentació alcohòlica el sucre es transforma en alcohol, però també es genera calor, aromes i gas carbònic. Un cop el vi ja està elaborat sempre queda en ell una quantitat de gas carbònic. Segons el tipus d’elaboració, la quantitat de carbònic serà major o menor.
Els vins amb major quantitat de gas carbònic (de més a menys quantitat) són: Vins escumosos, d’agulla, blancs joves, rosats, blancs fermentats en fusta, negres joves i negres més envellits.


Glossari: B

Balsàmic - Aroma que recorda a l’eucaliptus o encens. S’aprecia en vins d’envelliment de zones de molta calor.

Barret - Pasta sòlida formada a partir de la pell que es manté flotant sobre el most mentre dura el procés de fermentació.

Bitartrats - Químicament són cristalls de bitartrat potàsic que es formen quan es manté una ampolla de vidre a baixes temperatures. El contingut de bitartrats d’una ampolla no altera per res les característiques organolèptiques d’un vi.

Blanc - És el vi obtingut de raïms blancs i que es caracteritza perquè s’aparta la pellofa del most abans de la fermentació.

Blimat - Es refereix a quan no es formen grans a la fase corresponent en el desenvolupament de la vinya.

Bóta - Es tracta d’un recipient fet de fusta de roure preferentment, utilitzat en el procés d’envelliment dels vins. La bóta habitualment utilitzada és la de tipus “bordelesa”, que té una capacitat de 225 litres.

Bouquet - Es refereix a tot allò relacionat amb les aromes d’envelliment d’un vi, per tant els vins joves estaran mancats de bouquet.

Brillant - Es refereix al caràcter jove i net d’un vi en concret.

Brisa - Són les restes que s’obtenen després del premsat del raïm.

Brotada - L’etapa del cicle de vida de la vinya en el qual té lloc el brot de les fulles. També es denomina foliació.

dimarts, 20 de novembre del 2007

Introducció al tast




Què vol dir tastar un vi?


Parlem amb propietat; definirem l’acció de tastar.

El Tast consisteix en provar i realitzar amb atenció l’anàlisi d’un vi mitjançant els sentits. Aquest acte es realitza per descobrir la seva naturalesa, analitzar les seves virtuts i els seus defectes. La finalitat? Transmetre aquest coneixement a tots els interessats en l’apassionant món del vi.


Existeixen dos tipus bàsics de tast:
Tast hedonista: El tastador es limita a explicar el plaer o el desgrat experimentats en provar un vi.

Tast analític: És més complex, consisteix en detectar i expressar les sensacions percebudes d’un vi; la seva intenció és precisar les seves particularitats, composició i el seu equilibri.


Fases generals d’un tast



L’educació de les sensacions.


Consisteix en educar els sentits amb el major nombre d’informació possible; també, és precís tenir una gran curiositat sensorial. Això no s’aprèn en un dia. El passat del tastador condiciona aquesta educació: no rebran la mateixa formació olfactiva els habitants del camp que els de la ciutat.


Memorització de les percepcions rebudes.


Tastar un vi és llegir la informació que ens aporta per via sensorial. Així que, a major nombre de sensacions apreses i assimilades que tinguem, més informació podrà extreure’s del vi.


Expressió de les sensacions percebudes i reconegudes.

No és suficient amb entendre, s’ha de transmetre. En aquesta fase, es tracta d’expressar la informació rebuda d’un vi. És la causa de l’existència d’un vocabulari específic. És també el gran problema al qual s’enfronten la majoria dels tastadors aficionats: no saber com explicar allò que perceben.


Glossari

Els termes que t'ajudaran a ser un expert.


Acerat - Color dels blancs que són pàlids i mostren petits reflexos d’apariència metàl·lica.

Acetona - S’anomena així a l’aroma suau que recorda un mica les laques d’ungles.

Acidesa fixa - És l’acidesa d’un vi relativa a la suma de la quantitat d’àcids fixos, tant orgànics com minerals, que es troben en la seva composició.

Acidesa total - Recull el grau total d’acidesa d’un vi, i que és el resultat d’agregar a l’acidesa fixa, l’acidesa volàtil. L’acidesa està estretament relacionada amb el procés de criança, ja que si l’acidesa és major, més apta és per la maduració.

Acidesa volàtil - És la concentració d’àcids lliures d’un vi. Si aquesta és molt elevada, la qualitat d’aquell vi se’n ressenteix.

Afruitat - Aroma a fruites i vegetals amb tocs herbacis.

Alcohòlic - No es considera un defecte, només una característica important d’un vi que destaca per una aroma a alcohol que no es fa molesta.

Aldehídic - Aroma alcohòlica que es dóna en reserves quan s’acompanya d’un toc a ranci per l’oxidació de l’envelliment.

Amargós - Cert sabor amarg dispers que s’aprecia en els amontillats i en els finos.

Amb Caràcter - El tret diferencial d’un vi que el distingeixi per algun detall relacionat amb el seu procés d’elaboració.

divendres, 9 de novembre del 2007

III Jornades Gastronòmiques del Raïm i Vi DO Alella

Del 9 al 25 de novembre
Alella, el Masnou, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià, Tiana i Vallromanes (Vallès Oriental)


Introducció de Carme Ruscalleda
Hem tingut la sort de néixer a la vora d'un pont de mar blava que és portador d'una cultura que ve de molt lluny, que ens ha sentir nostres un paisatge i una manera de fer i d'entendre la vida, i alhora ens desperta el sentiment de pertinença a un grup social que gaudeix i defensa uns valors tan interessants i gastronòmics com la cultura del vi.


A la Mediterrània, el vi ha estat considerat des de sempre un aliment; de fet, la nostra cuina, sense l'oli, el blat i el vi, no seria pas la mateixa. Al Maresme, sense haver d'anar gaire lluny, encara tenim les vinyes verdes vora el mar que el poeta recita i canta: més escasses, potser sí, però més cuidades i productives que mai.


Vaig néixer en una casa de pagès arran de mar, amb celler, bótes, cup i premsa, amb una vinya a poc més de mitja hora de camí a peu des del poble. La tardor portava a casa un gran trasbals de feina, d'aquelles de no parar. Era un moment en què encara es treballava a mà, a braç, amb la
força que calia tenir, per traginar uns semalers que alçaven les cornaleres d'unes portadores
plenes a vessar de raïm. Es traginava amb carro, és clar: el pagès llavors no disposava de vehicle motoritzat. Hi havia una mena de consigna veïnal, com un permís que ningú no donava, gràcies a la qual, un cop la vinya era veremada, la canalla i també algun de més gran, anava a "gotllar" els petits brotims de raïm que el "vermell" del collidor s'havia deixat al cep.

L'eixida de casa era com una primera entrada al celler: s'hi descarregava el carro, que arribava envoltat d'un brogit de vespes, perquè el sucre del grans de raïm esberlats les cridava sense aturador; una olor de madur, calent i sucós envaïa l'ambient quan s'abocava el producte al cup.


Tan bon punt començava l'aixafada de raïms, si coincidia amb l'hora de la sortida de l'escola, un exèrcit d'infants decidits i il·lusionats saltàvem al cup, amb força, com un joc divertit i alegre que ajudava la tasca dels grans. Era l'època que el porró presidia la taula, fins i tot quan no era arada. Tant el porró com el setrill eren recursos a mà per enllestir un berenar ràpid, boníssim i ricionalment d'allò més recomanable.



Sóc de la generació que els diumenges, a la canalla, ens permetien beure un culet de cava champany, en dèiem llavors),i en arribar les postres, si hi havia galetes variades, també teníem permís per sucar-ne un parell al moscatell o al vi ranci. Que ningú no s'escandalitzi, però, no faig pas apologia de l'alcohol, només vull conscienciar que el vi s'ha d'aprendre a prendre. És bo que un infant observi a casa la dèria de buscar bons aliments per parar la taula, que pugui viure i compartir l'organització que mereix la cuina, la feina que comporta i el goig del resultat obtingut quan a taula les menges i les begudes prenen un protagonisme i arrenquen una conversa que expressa les sensacions gastronòmiques percebudes.


Enhorabona al municipi d'Alella per la cita vinícola de cada tardor, per apropar el vi al gran públic juntament amb la mostra gastronòmica del municipi. Els maresmencs estem orgullosos de la qualitat que ha assolit la DO Alella, que fa arribar els vins i caves de la nostra comarca a tots els punts del món. Visca la cultura del vi!
Carme Ruscalleda
Tardor de 2007
Consulteu el pdf adjunt per a més informació de les jornades

dimecres, 7 de novembre del 2007

Creix un 6% la producció del vi amb DO Terra Alta

El Consell Regulador de la DO destaca la gran qualitat dels vins

Tot té el seu cantó positiu i negatiu. D'una banda és positiu que la Denominació d'Origen Terra Alta (Tarragona) preveu una producció un 6% més alta respecte a la verema de l'any passat. Ara bé, el punt negatiu és que serà un 15% inferior a la prevista. De totes maneres, la collita de raïm a la Terra Alta ha estat finalment de 38 milions de quilos, segons xifres del Consell Regulador de la DO, que destaca la gran qualitat dels vins, dels quals un 60% són negres.



Segons va informar el secretari del consell, Jaume Martí, per a obrir mercat a Barcelona s'ha iniciat una campanya de promoció dels vins de la Terra Alta en l'àrea metropolitana. 'Hem començat una campanya cridada "Terra Alta, cos i ànima", i que es pot escoltar en diversos mitjans de Catalunya i també a altres mitjans de l'Estat espanyol; treballem per a liderar el mercat del vi català', segons Martí.



Unes 6.000 persones han passat per la vintena festa del vi de Gandesa, que ha tingut lloc aquest cap de setmana, que els 15 cellers de la DO Terra Alta van distribuir més de 15.000 degustacions de vi de la verema de 2006.

Publicat al Directe!cat

dijous, 1 de novembre del 2007

Sinols Blanc fermentat en bota 2003


SINOLS: nom d’un llinatge d’origen normand del segle X. Defineix les muntanyes de Roses que fan de contrafort al massís del Cap de Creus, des d’on es contemplen les vinyes que donen a aquest vi el seu caràcter.


Elaboració: raïm seleccionat a mà de les nostres vinyes de més de 40 anys, de Garnatxa Blanca i Macabeu. Veremat la segona setmana de setembre, quan assoleix la plena maduració. Rendiment de 45 hl/ha. Maceració de 12 hores en fred. Fermentació sobre les mares en bótes noves de roure francès i americà a una temperatura inferior a 18º C, on reposen durant quatre mesos. Cupatge de les millors bótes.


Nota de tast: color groc amb lleus reflexos daurats. Aroma intens i llépol de fruites confitades, dàtils, flors blanques i mel amb tocs de vainilla i fumats. Sabor intens i cremós, amb una bona acidesa i persistència aromàtica, i tons de mantega salada i llevats.


Gastronomia: acompanya perfectament plats de peix, marisc, sopes, cremes, carns blanques, fumats, formatges semicurats, curats i cremosos. També convida a descobrir noves i interessants combinacions amb la gran varietat de plats de la cuina mediterrània.

Preu aprox: 8 €
+ info:



dissabte, 27 d’octubre del 2007

Un 'catalunyalliure', sisplau

La Xecna presenta el whisky Jaume I, que se suma a un ventall de productes patriòtics CARTERA · Ja distribueix la Cola Catalana i el vi 11 de Setembre




"Un catalunyalliure, sisplau". És difícil d'imaginar algú demanant això en un bar i més encara preveure la reacció del cambrer. No obstant, gràcies a la Xarxa d'Establiments amb Consciència Nacional (Xecna) es pot sortir a fer una Cola Lliure o una Cap d'Ona, sopar amb un 11 de Setembre del 1714, brindar amb un 2014 i fer un combinat de Jaume I amb un Desperta Ferro. O el que és el mateix: un refresc de cola, una cervesa, vi, cava i un combinat de whisky amb beguda energètica que, com el popular cubalibre de rom cubà amb cola nord-americana, símbol de l'anhel de llibertat del poble cubà, bé podria dir-se catalunyalliure.
Ahir el president de la Xecna, Ramon Carner, va presentar a Barcelona l'últim producte que la xarxa està posant al mercat: el Jaume I, El Nostre Rei, un whisky d'Escòcia, "nació germana", segons diu l'etiqueta, amb un preu aproximat d'entre 11 i 12 euros l'ampolla. Es diu Jaume I, segons Carner, "perquè és un producte competitiu i de cert prestigi. Hi ha molts whiskys amb nom de rei i el nostre rei és Jaume I".



Un forat al mercat



El Jaume I és l'últim capítol d'un projecte que Ramon Carner va iniciar fa dos anys amb la comercialització de la Cola Catalana, Cola Lliure: "Era l'any del boicot al cava i molts botiguers, indignats, van acollir-la amb orgull". Aquesta bona rebuda, va explicar Carner, els va fer adonar-se "que hi havia un forat al mercat de productes amb consciència nacional". Per aquest motiu van començar a distribuir també vins -11 de Setembre-, beguda energètica -Desperta Ferro-, cava -2014- i el whisky.



La distribució és la part més lenta i costosa de la feina que està fent la Xecna. L'empresa es va constituir fa pocs mesos i ha incorporat a la seva cartera de productes el te Matina, el refresc de llimona i taronja Refreskcat, la cervesa Cap d'Ona, el vermut Murcarol, el licor Càtar i fins i tot una aigua. Es reparteixen per Catalunya i altres zones dels Països Catalans a través de cinc distribuïdors que porten els productes a uns 500 punts de venda de tot el territori. Per als consumidors interessats que no saben on trobar els seus productes, disposen a la pàgina web www.xecna.cat d'un llistat de municipis on són presents i, a més, si omplen un formulari indicant la seva adreça, els remetran a la botiga que sigui més a prop de casa seva.



El producte de més èxit fins ara, com va reconèixer Carner, i que ha servit per obrir el mercat als joves, és la beguda energètica Desperta Ferro. Des que la van presentar el 21 de maig se n'han venut 40.000 llaunes, que, a més de servir per fer combinats, fan "que la joventut catalana s'interessi per la història", segons Carner, que ha explicat que molts joves aprendran qui eren els almogàvers mentre prenen la beguda que porta per nom el crit d'aquests guerrers. Mostrant el seu patriotisme, Carner va assegurar: "Els homes imprescindibles per a Catalunya són els que lluiten tota la vida. I nosaltres lluitem cada dia per ser a les botigues i perquè la gent del país pugui comprar productes amb consciència".


dimarts, 23 d’octubre del 2007

Un Celler del Priorat, entre les 100 millors del món segons una publicació nord-americana

La publicació es distribueix entre professionals de la restauració i el vi en Estats Units i Canadà.



Els vins catalans són un plaer exquisit pels nostres paladars i, cada cop més, també per al dels estrangers. A pesar de no tenir un Estat i, per tant, la possibilitat de vendre al màxim la nostra cultura, la qualitat dels nostres vins s'està creant, amb suor i esforç, un espai en el reconeixement internacional vinícola. El celler Capafons-Ossó, amb vins de la Denominació d'Origen Montsant i Priorat, s'ha situat en la selecció de les 100 millors cellers de 2007 a nivell mundial elaborada per la revista especialitzada 'Wines & Spirits' d'Estats Units, i de renom internacional.



La restauració i gastronomia catalana estan al punt de mira d'arreu del món. No només cal parlar de cuiners amb renom internacional com Ferran Adrià o Carme Ruscalleda, sinó que també la nostra producció de vi està reconeguda pels millors experts. Fins i tot, com ja directe!cat us ha explicat en aquesta notícia, Norah Gordon ha escrit una novel·la on el tema principal són els vins de Catalunya.



Norah Gordon

El celler Capafons-Ossó, amb vins de la Denominació d'Origen Montsant i Priorat, s'ha situat en la selecció de les 100 millors cellers de 2007 a nivell mundial elaborada per la revista especialitzada 'Wines & Spirits' d'Estats Units. És l'únic celler català de la llista. 'Wines & Spirits' adjunta en el seu nombre d'aquest mes una breu història del celler del Priorat, en funcionament des de 1967 'molt abans que nomenis com Palacios, Barbier o Pérez convertissin la regió en una de les més prestigioses d'Espanya', segons la revista. Entre les seleccionades també es troben cellers d'altres parts de l'Estat espanyol, com per exemple els cellers de la DO Marquès de Càceres, Ramón Bilbao (La Rioja), Emilio Moro (Valladolid) o Telmo Rodríguez.La publicació nord-americana es distribueix entre professionals de la restauració i el vi en Estats Units i Canadà. A més, una vegada a l'any publica una guia que distribuïxen els periòdics Nova York Times i USA Today.
Publicat a directe!cat

dissabte, 6 d’octubre del 2007

Elaboració de petites produccions de vi

Aquest llibre s'ha anat forjant com a resposta a centenars de consultes que diferents pagesos afeccionats a la viticultura han fet a l'autor. El llenguatge que s'utilitza prova de fugir de tecnicismes per fer-se assequible a qui s'interessi per l'enologia. S'hi explica des de com s'ha de rentar un tonell fins als mecanismes de la criança, en un relat amenitzat amb anècdotes que cerca el perquè de cada pas a tenir en compte per a l'elaboració d'un vi.

Palou, Miquel
Pagès Editors S.L
Data de publicació: 2002
Lloc de publicació: LLeida
Col·lecció: Vària. Cuina
Preu: 9, 00 €
Altres: 160 pàgs