Entrevista a càrrec de Francesc Ponsa a Pere Tàpias. Cantautor i gastrònom.
En motiu de la xerrada que Pere Tàpias ha realitzat aquest divendres a la biblioteca titulada “Pessics de gastronomia amanits amb literatura”, el “Tuets” ha entrevistat, minuts abans de la conferència, al proagonista. El conductor de “
Tàpias variades” és un personatge afable que esgrimeix un posat proper amb l’auditori que recorda una sobretaula distesa. A més a més, Tàpias ocupa el càrrec de defensor del poble a
Vilanova i la Geltrú. Segons diu, les guerres s’originen al llit i es solucionen amb una bona taula. Deu ser així com resol les demandes de la gent a qui defensa?
No sé si t’has fixat que a l’entrada del poble hi ha un cartell que diu “Cabrils. Vila Gastronòmica”. Què significa per un poble aquesta denominació?
Això equival a dir que la gastronomia és l’eix principal d’identificació d’aquest poble com per a d’altres indrets ho és el port, el mar o un edifici emblemàtic. Aquest també és el cas de
Laguardia a La Rioja que ha esdevingut la capital del vi. Es tracta de potenciar la marca a través de bons restaurants i bons productes i perquè això sigui possible s’ha de diversificar l’oferta de la gastronomia local. En el cas de Cabrils i el Maresme crec que aquesta diversificació hauria de contemplar tres àmbits: el porc (i totes les seves vessants), l’horta (verdures i meduixes) i el peix (sèpia, rap, gambes...).
Jo crec que sí; sempre i quan la gent s’ho proposi. La gastronomia i la tranquil·litat van agafades de la mà. A més, l’slow food implica una conservació de la diversitat dels productes del món. Anem a suposar que a Cabrils existeixi una varietat autòctona del pèsol. En aquest sentit, el moviment slow vetllaria perquè no es perdés aquesta particularitat mitjançant la recuperació i l’ús.
Es poden alimentar conjuntament boques i consciències?
La dimensió solidària de la gastronomia és molt important. No obstant, més que fer arribar productes als països que passen fam, el que s’ha de fer és exportar estratègies per a que puguin cultivar als seus territoris. És a dir, més que portar aliment s’ha de portar cultura de l’aliment.
Què em pots dir de la nostra Mostra Gastronòmica?
Organitzar esdeveniments com la Mostra és molt positiu; sobretot perquè es fa pinya amb els restauradors alhora que és un element d’acció comunitària i un aparador pel poble. Curiosament, ara es dóna el cas que la gent coneix el patrimoni artístic i arquitectònic dels pobles perquè abans ha anat a dinar a un bon restaurant de la mateixa població.
Per què ara la gastronomia i la restauració estan de moda?
Estan de moda perquè la gent té més virolles i s’interessa més per la gastronomia en una etapa hedonista de la vida. A més, el nostre país ha viscut molts anys en la foscor de la caverna i al veure la llum descubreix noves activitats.
Hi ha una part del Museu que defensa la gastronomia com a eix vertebrador del Museu de Cabrils. Com ho valora?
És una molt bona opció estratègica perquè els museus han deixat de ser un magatzem per convertir-se amb un actiu. Amb aixó vull dir que no s’ha de caure en l’error de crear un museu amb quatre olles penjades; si no que s’ha d’obrir la gastronomia als diferents àmbits del coneixement, com l’art, la literatura, el cinema, la música, la historia o la sociologia.
En el context de la blogosfera cabrilenca es troba un bloc anomenat Cabrils gastronòmic que es fa ressò de la gastronomia. Creus que Internet i la gastronomia són compatibles?
La cuïna no té propietaris si no que és quelcom dinàmic i en constant evolució. D’acord amb això, la recepta no és un estament quiet; ans al contrari: s’improvitza mitjançant la interacció. Per aquest motiu, un bloc gastronòmic és una eina magnífica per transmetre aquest coneixement. Hem de tenir en compte que cuinar activa la memòria – ja que crea metodologia i exigeix una recerca – i esdevé un acte de generositat.
No ho dubteu: cuinar ajuda a ser humil. Entrevista i fotos: Francesc Ponsa
