El Sant Pau de Tòquio de la catalana Carme Ruscalleda rep 2 estrelles Michelin

El restaurant Sant Pau a Tòquio, de la xef catalana Carme Ruscalleda, ha estat reconegut avui amb dues estrelles a la Guía Michelin de la capital nipona, que ha atorgat a aquesta ciutat un rècord de 191 estrelles

El restaurant català Sant Pau a Tòquio, de la xef Carme Ruscalleda, ha estat reconegut avui amb dues estrelles a la Guía Michelin de la capital nipona, que ha atorgat a aquesta ciutat un rècord de 191 estrelles, gairebé el doble que a París.

Ruscalleda ja havia rebut tres estrelles Michelin, la màxima qualificació que atorga la prestigiosa guia francesa, pel seu primer Sant Pau, ubicat a Sant Pol de Mar (Maresme).

Després de conèixer la distinció, Ruscalleda ha assegurat que esperava una estrella Michelin i ara rebre'n dues ha estat una sorpresa, però ha afegit que durant aquest temps ella i el seu equip han treballat "amb sana ambició professional".

"El menjar és una ambaixada gastronòmica, un motor econòmic i projecta el turisme. Els japonesos són un públic que en sap molt i quan es fica alguna cosa a la boca, sap si està ben equilibrat i ben cuinat", ha apuntat Carme Ruscalleda.

El xef francès del Sant Pau, Jerome Quilbeuf, ha comentat que estan "molt contents i orgullosos" de veure recompensada la seva feina i ha considerat lògic, d'altra banda, que Tòquio hagi rebut tantes estrelles.

"A la cuina japonesa hi ha un gran respecte pel producte, abans que res; hi ha grans professionals cuidant la matèria. Tòquio és una ciutat immensa, com el país. És una cuina que impressiona els occidentals, els sabors són purs i intensos" , ha dit.

Altres mereixedors

A més del Sant Pau, ha estat mereixedor d'una estrella Michelin el restaurant Ogasawara Hakushakutei, situat en un dels immobles més antics de Tòquio, del 1927, i que presenta una oferta de cuina espanyola contemporània del xef Junichi Nishimura.

Una portaveu d'aquest restaurant ha afirmat, després de fer-se públic el reconeixement de la guia francesa, que estan "molt agraïts per aquesta valoració" i que esperen "no relaxar-se" amb el premi.

"La nostra intenció és seguir treballant com abans i oferir un ambient alegre als clients, com el que hi ha a Espanya", ha indicat.

El Sant Pau i l'Ogasawara són els únics restaurants de gastronomia espanyola reconeguts per la guia Michelin entre els 150 de Tòquio que mereixen almenys una estrella, el 60 % dels quals ofereixen cuina japonesa i 42 gastronomia francesa.

Els de 3 estrelles

En total, hi ha vuit amb tres estrelles -només superat per deu a París-, vint-i-cinc amb dues estrelles -entre ells el Sant Pau- i 117 amb una estrella, entre ells l'Ogasawara, fins a un total de 191 estrelles, més que en cap altre lloc del món.

En la roda de premsa de presentació, Jean-Luc Naret, director de les guies Michelin, es va rendir al nivell culinari dels restaurants de Tòquio, després que els seus inspectors en visitessin 1.500 dels 160.000 que té aquesta capital durant any i mig.

"Tòquio té alguns dels millors restaurants del món i s'ha convertit en la capital amb més estrelles Michelin", ha indicat davant centenars de periodistes que abarrotaven la sala.

Publicat a l'Avui

III Jornades Gastronòmiques del Raïm i Vi DO Alella

Del 9 al 25 de novembre
Alella, el Masnou, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià, Tiana i Vallromanes (Vallès Oriental)

Introducció de Carme Ruscalleda

Hem tingut la sort de néixer a la vora d'un pont de mar blava que és portador d'una cultura que ve de molt lluny, que ens ha sentir nostres un paisatge i una manera de fer i d'entendre la vida, i alhora ens desperta el sentiment de pertinença a un grup social que gaudeix i defensa uns valors tan interessants i gastronòmics com la cultura del vi.

A la Mediterrània, el vi ha estat considerat des de sempre un aliment; de fet, la nostra cuina, sense l'oli, el blat i el vi, no seria pas la mateixa. Al Maresme, sense haver d'anar gaire lluny, encara tenim les vinyes verdes vora el mar que el poeta recita i canta: més escasses, potser sí, però més cuidades i productives que mai.

Vaig néixer en una casa de pagès arran de mar, amb celler, bótes, cup i premsa, amb una vinya a poc més de mitja hora de camí a peu des del poble. La tardor portava a casa un gran trasbals de feina, d'aquelles de no parar. Era un moment en què encara es treballava a mà, a braç, amb la
força que calia tenir, per traginar uns semalers que alçaven les cornaleres d'unes portadores
plenes a vessar de raïm. Es traginava amb carro, és clar: el pagès llavors no disposava de vehicle motoritzat. Hi havia una mena de consigna veïnal, com un permís que ningú no donava, gràcies a la qual, un cop la vinya era veremada, la canalla i també algun de més gran, anava a "gotllar" els petits brotims de raïm que el "vermell" del collidor s'havia deixat al cep.

L'eixida de casa era com una primera entrada al celler: s'hi descarregava el carro, que arribava envoltat d'un brogit de vespes, perquè el sucre del grans de raïm esberlats les cridava sense aturador; una olor de madur, calent i sucós envaïa l'ambient quan s'abocava el producte al cup.


Tan bon punt començava l'aixafada de raïms, si coincidia amb l'hora de la sortida de l'escola, un exèrcit d'infants decidits i il·lusionats saltàvem al cup, amb força, com un joc divertit i alegre que ajudava la tasca dels grans. Era l'època que el porró presidia la taula, fins i tot quan no era arada. Tant el porró com el setrill eren recursos a mà per enllestir un berenar ràpid, boníssim i ricionalment d'allò més recomanable.



Sóc de la generació que els diumenges, a la canalla, ens permetien beure un culet de cava champany, en dèiem llavors),i en arribar les postres, si hi havia galetes variades, també teníem permís per sucar-ne un parell al moscatell o al vi ranci. Que ningú no s'escandalitzi, però, no faig pas apologia de l'alcohol, només vull conscienciar que el vi s'ha d'aprendre a prendre. És bo que un infant observi a casa la dèria de buscar bons aliments per parar la taula, que pugui viure i compartir l'organització que mereix la cuina, la feina que comporta i el goig del resultat obtingut quan a taula les menges i les begudes prenen un protagonisme i arrenquen una conversa que expressa les sensacions gastronòmiques percebudes.


Enhorabona al municipi d'Alella per la cita vinícola de cada tardor, per apropar el vi al gran públic juntament amb la mostra gastronòmica del municipi. Els maresmencs estem orgullosos de la qualitat que ha assolit la DO Alella, que fa arribar els vins i caves de la nostra comarca a tots els punts del món. Visca la cultura del vi!
Carme Ruscalleda
Tardor de 2007
Consulteu el pdf adjunt per a més informació de les jornades