Sobre el vi d'Alella

Sóc d’arrels pageses, i a Can Fabes teníem vinya pròpia com tantes masies en aquest país, concreta ment al paratge dels Maribaus. Fa més de cent anys, camí de Barcelona a Girona, paraven les tartanes a fer el trago a Can Fabes, però sense menjar. Tot això, és clar, es va acabar amb l’arribada de la fil·loxera a casa nostra. De nen recordo haver anat a aixafar raïm en alguna
portadora de les que duien a premsar a Ca l’Abril, el celler que encara avui tenim al costat de Can Fabes. En aquella època, el vi que li agradava al meu pare per als dies de cada dia era el de Sant Iscle, que tenia molt de cos. Però el dia que fèiem algun plat de gran volada com la sarsuela,
que era una de les especialitats de la meva mare, a casa s’obrien algunes ampolles de Marfil Alella. Amb els anys, va aparèixer el Marquès d’Alella, al mateix temps que la qualitat dels processos de vinificació repercutia en la millora de la qualitat dels vins. Un bon amic restaurador em va donar a conèixer els caves Signat. Això em referma en la meva convicció que no cal anar gaire lluny de casa per trobar excel·lents productes.

Avui, allí on hi havia hagut les vinyes de Can Fabes als Maribaus, hi ha uns pins ufanosos que tenen justament la meva edat, el meu primer regal d’aniversari. Llàstima que ja no s’hi facin els pinetells i rovellons d’altre temps; potser hauria estat millor que, en comptes de plantar-hi pins, mon pare hi hagués plantat vinyes, perquè amb més de mig segle al darrere, segur que farien un vinet més que potable. Sempre he dit que, de vins, no hi entenc gaire, però els qui em coneixen saben que m’agrada beure bé, acompanyant el menjar, això sí, perquè hi ha poques coses que em
fascinin tant com l’harmonia que pot arribar a existir entre el menjar i el beure.
Diuen de les vinyes d’Alella que ja eren citades per Plini i Marcial a l’època romana. La història és la història, però hem de reconèixer que Alella torna a estar d’actualitat, perquè ara que es vol potenciar l’agricultura urbana, en aquesta petita DO, la d’extensió més reduïda de la Península, les vinyes urbanes d’Alella en són un exemple paradigma tic. Aquestes vinyes verdes vora el mar són majoritària ment de pansa blanca, i prosperen gràcies al sòl de sauló, molt permeable i que reté la irradiació solar, circumstàncies que en faciliten la maduració.
Els vins d’Alella són frescos, aromàtics, lleugers; en una paraula, alegres. Alella és un petit microcosmos del vi de Catalunya, on varietats foranies conviuen amb varietats locals en perfecta harmonia.
Aquesta convivència no sempre és fàcil en un món globalitzat, on em pregunto què cal fer perquè els nostres vins tinguin la promoció que es mereixen.

El primer, crec, és ser exigents amb la qualitat, començant per la manera de cuidar el cep i el raïm, sense obsessionar-nos amb la productivitat. Després, cal destinar esforços i diners a l’estudi de l’enologia. En tercer lloc, ens hem d’inocular una gran dosi d’auto estima per oferir als nostres convidats allò que ens és propi i que és fruit de la vinya i del treball dels homes. I per acabar, tinguem present que les empreses de màrqueting no fan vi, sinó que el bon vi el fan els qui pensen en els altres.
Santi Santamaría
Cuiner de El Racó de Can Fabes
(Sant Celoni)