Cercar en aquest blog

divendres, 9 de maig de 2008

"Menjar es converteix en un acte agrícola"

Entrevista publicada a l'Avui: Carlo Petrini president de Slow Food




"L'alimentació és la primera causa de pol·lució i destrucció del planeta"


Carlo Petrini fa aquest diumenge una conferència a Biocultura

Carlo Petrini va fundar a finals dels vuitanta el moviment Slow Food, que no només és l'antítesi del fast food. Ell va assentar les bases de la filosofia que busca, també en el menjar, recuperar els ritmes vitals més lents i meditats, més humans i sostenibles.

Està en perill la gastronomia?


El procés d'industrialització va millorar la qualitat de vida de milions de persones, però també va determinar un seguit d'efectes col·laterals que són insostenibles per al planeta. L'agricultura ha hagut d'assumir les característiques del sector industrial clàssic i s'ha transformat en agroindústria. Segons l'informe de l'ONU Millennium ecosystem assessment publicat el 2005, l'alimentació, font de plaer i patrimoni cultural, és avui la primera causa de pol·lució i destrucció progressiva del planeta. L'explotació dels recursos naturals ha reduït notablement la diversitat biològica, sobretot pel que fa a les espècies cultivades. Tornar a donar importància a l'alimentació significa també ocupar-se de l'agricultura. Qualsevol persona que disfruti amb el menjar hauria de ser conscient d'això si vol continuar considerant l'alimentació com a font de plaer. Menjar es converteix en un acte agrícola, i cadascú de nosaltres pot contribuir a afavorir la biodiversitat i una agricultura justa i sostenible només seleccionant aliments de bona qualitat, produïts amb criteris de respecte envers el medi i les tradicions locals. És per això que Slow Food és una associació ecogastronòmica.

"Mig món fa règim mentre l'altre mig passa gana"
La vida lenta és millor?

Estem immersos en un remolí continu de demandes reals i virtuals que han trastocat els nostres costums, ens atabalen. Ja no tenim temps d'aturar-nos i escoltar les veus dels homes, captar els detalls. Lentitud vol dir aprofundir en el que tenim al voltant, apreciar els plaers de la vida i de la taula. No és una qüestió del temps que es dedica a l'alimentació, sinó de l'atenció que es presta als elements que componen la realitat en què vivim.

Mengem massa?

Vivim en un món contradictori. Una part del planeta viu en l'abundància i corre greus perills per a la salut, i segueix alhora règims mortificants a base de plats hipocalòrics. L'altra part viu en la pobresa i no té garantida l'aportació mínima de calories. Als països en vies de desenvolupament la cursa cap al progrés comporta un consum creixent d'aliments grassos, salats, hiperproteics i amb massa sucre, seguint el model occidental que substitueix l'alimentació tradicional.
Anant a poc a poc podem recuperar el món que estem destruint?

Això només es pot fer tornant a l'alimentació el seu paper central. La producció actual podria satisfer el doble d'habitants del planeta dels que hi ha ara. D'altra banda, el sistema agrícola industrial, que en principi hauria de reduir la fam al món, ha comportat l'esterilitat dels terrenys de cultiu, per l'abús de productes químics, i ha reduït les espècies animals i vegetals. Resulta evident que és necessari invertir la trajectòria i fer lloc per a una nova agricultura, un model diferent de desenvolupament, compatible amb les exigències del planeta i que pugui millorar la qualitat de vida de tothom.

Si assaborim i mantenim els costums podem ser més feliços?

L'alimentació no és només el menjar que ingerim, també és cultura. És convivència; és un conjunt de suggestions, sentiments, records, referències identitàries que formen part de la nostra experiència vital. Una alimentació homologada, sempre igual, no té capacitat de comunicar res més enllà del seu gust estandarditzat; un plat elaborat per mans expertes, a partir de primeres matèries de qualitat, en canvi, explica la seva història, feta de savoir faire, tradició, llaços amb el territori. D'aquesta manera podrem obtenir beneficis no només a un nivell físic sinó també emotiu, i contribuirem a més a més a mantenir vius productes i receptes.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 27. Divendres, 9 de maig del 2008