Cercar en aquest blog

divendres, 9 de novembre del 2007

III Jornades Gastronòmiques del Raïm i Vi DO Alella

Del 9 al 25 de novembre
Alella, el Masnou, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià, Tiana i Vallromanes (Vallès Oriental)


Introducció de Carme Ruscalleda
Hem tingut la sort de néixer a la vora d'un pont de mar blava que és portador d'una cultura que ve de molt lluny, que ens ha sentir nostres un paisatge i una manera de fer i d'entendre la vida, i alhora ens desperta el sentiment de pertinença a un grup social que gaudeix i defensa uns valors tan interessants i gastronòmics com la cultura del vi.


A la Mediterrània, el vi ha estat considerat des de sempre un aliment; de fet, la nostra cuina, sense l'oli, el blat i el vi, no seria pas la mateixa. Al Maresme, sense haver d'anar gaire lluny, encara tenim les vinyes verdes vora el mar que el poeta recita i canta: més escasses, potser sí, però més cuidades i productives que mai.


Vaig néixer en una casa de pagès arran de mar, amb celler, bótes, cup i premsa, amb una vinya a poc més de mitja hora de camí a peu des del poble. La tardor portava a casa un gran trasbals de feina, d'aquelles de no parar. Era un moment en què encara es treballava a mà, a braç, amb la
força que calia tenir, per traginar uns semalers que alçaven les cornaleres d'unes portadores
plenes a vessar de raïm. Es traginava amb carro, és clar: el pagès llavors no disposava de vehicle motoritzat. Hi havia una mena de consigna veïnal, com un permís que ningú no donava, gràcies a la qual, un cop la vinya era veremada, la canalla i també algun de més gran, anava a "gotllar" els petits brotims de raïm que el "vermell" del collidor s'havia deixat al cep.

L'eixida de casa era com una primera entrada al celler: s'hi descarregava el carro, que arribava envoltat d'un brogit de vespes, perquè el sucre del grans de raïm esberlats les cridava sense aturador; una olor de madur, calent i sucós envaïa l'ambient quan s'abocava el producte al cup.


Tan bon punt començava l'aixafada de raïms, si coincidia amb l'hora de la sortida de l'escola, un exèrcit d'infants decidits i il·lusionats saltàvem al cup, amb força, com un joc divertit i alegre que ajudava la tasca dels grans. Era l'època que el porró presidia la taula, fins i tot quan no era arada. Tant el porró com el setrill eren recursos a mà per enllestir un berenar ràpid, boníssim i ricionalment d'allò més recomanable.



Sóc de la generació que els diumenges, a la canalla, ens permetien beure un culet de cava champany, en dèiem llavors),i en arribar les postres, si hi havia galetes variades, també teníem permís per sucar-ne un parell al moscatell o al vi ranci. Que ningú no s'escandalitzi, però, no faig pas apologia de l'alcohol, només vull conscienciar que el vi s'ha d'aprendre a prendre. És bo que un infant observi a casa la dèria de buscar bons aliments per parar la taula, que pugui viure i compartir l'organització que mereix la cuina, la feina que comporta i el goig del resultat obtingut quan a taula les menges i les begudes prenen un protagonisme i arrenquen una conversa que expressa les sensacions gastronòmiques percebudes.


Enhorabona al municipi d'Alella per la cita vinícola de cada tardor, per apropar el vi al gran públic juntament amb la mostra gastronòmica del municipi. Els maresmencs estem orgullosos de la qualitat que ha assolit la DO Alella, que fa arribar els vins i caves de la nostra comarca a tots els punts del món. Visca la cultura del vi!
Carme Ruscalleda
Tardor de 2007
Consulteu el pdf adjunt per a més informació de les jornades