Cercar en aquest blog

dissabte, 27 d’octubre de 2007

" Cuinar ajuda a ser humil "




Entrevista a càrrec de Francesc Ponsa a Pere Tàpias. Cantautor i gastrònom.


En motiu de la xerrada que Pere Tàpias ha realitzat aquest divendres a la biblioteca titulada “Pessics de gastronomia amanits amb literatura”, el “Tuets” ha entrevistat, minuts abans de la conferència, al proagonista. El conductor de “Tàpias variades” és un personatge afable que esgrimeix un posat proper amb l’auditori que recorda una sobretaula distesa. A més a més, Tàpias ocupa el càrrec de defensor del poble a Vilanova i la Geltrú. Segons diu, les guerres s’originen al llit i es solucionen amb una bona taula. Deu ser així com resol les demandes de la gent a qui defensa?


No sé si t’has fixat que a l’entrada del poble hi ha un cartell que diu “Cabrils. Vila Gastronòmica”. Què significa per un poble aquesta denominació?

Això equival a dir que la gastronomia és l’eix principal d’identificació d’aquest poble com per a d’altres indrets ho és el port, el mar o un edifici emblemàtic. Aquest també és el cas de Laguardia a La Rioja que ha esdevingut la capital del vi. Es tracta de potenciar la marca a través de bons restaurants i bons productes i perquè això sigui possible s’ha de diversificar l’oferta de la gastronomia local. En el cas de Cabrils i el Maresme crec que aquesta diversificació hauria de contemplar tres àmbits: el porc (i totes les seves vessants), l’horta (verdures i meduixes) i el peix (sèpia, rap, gambes...).

Creu que a Cabrils encaixaria la filosofia de les slow cities i l’slow food?

Jo crec que sí; sempre i quan la gent s’ho proposi. La gastronomia i la tranquil·litat van agafades de la mà. A més, l’slow food implica una conservació de la diversitat dels productes del món. Anem a suposar que a Cabrils existeixi una varietat autòctona del pèsol. En aquest sentit, el moviment slow vetllaria perquè no es perdés aquesta particularitat mitjançant la recuperació i l’ús.


Es poden alimentar conjuntament boques i consciències?
La dimensió solidària de la gastronomia és molt important. No obstant, més que fer arribar productes als països que passen fam, el que s’ha de fer és exportar estratègies per a que puguin cultivar als seus territoris. És a dir, més que portar aliment s’ha de portar cultura de l’aliment.

Què em pots dir de la nostra Mostra Gastronòmica?
Organitzar esdeveniments com la Mostra és molt positiu; sobretot perquè es fa pinya amb els restauradors alhora que és un element d’acció comunitària i un aparador pel poble. Curiosament, ara es dóna el cas que la gent coneix el patrimoni artístic i arquitectònic dels pobles perquè abans ha anat a dinar a un bon restaurant de la mateixa població.



Per què ara la gastronomia i la restauració estan de moda?
Estan de moda perquè la gent té més virolles i s’interessa més per la gastronomia en una etapa hedonista de la vida. A més, el nostre país ha viscut molts anys en la foscor de la caverna i al veure la llum descubreix noves activitats.

Hi ha una part del Museu que defensa la gastronomia com a eix vertebrador del Museu de Cabrils. Com ho valora?

És una molt bona opció estratègica perquè els museus han deixat de ser un magatzem per convertir-se amb un actiu. Amb aixó vull dir que no s’ha de caure en l’error de crear un museu amb quatre olles penjades; si no que s’ha d’obrir la gastronomia als diferents àmbits del coneixement, com l’art, la literatura, el cinema, la música, la historia o la sociologia.

En el context de la blogosfera cabrilenca es troba un bloc anomenat Cabrils gastronòmic que es fa ressò de la gastronomia. Creus que Internet i la gastronomia són compatibles?
La cuïna no té propietaris si no que és quelcom dinàmic i en constant evolució. D’acord amb això, la recepta no és un estament quiet; ans al contrari: s’improvitza mitjançant la interacció. Per aquest motiu, un bloc gastronòmic és una eina magnífica per transmetre aquest coneixement. Hem de tenir en compte que cuinar activa la memòria – ja que crea metodologia i exigeix una recerca – i esdevé un acte de generositat. No ho dubteu: cuinar ajuda a ser humil.

Entrevista i fotos: Francesc Ponsa